FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble pastor i guerrer, que habita diferents regions de Rússia i fornia contingents de cavalleria als seus exèrcits. Els cosacs del Don. Relatiu o pertanyent als cosacs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble d'origen incert, probablement turc, que formà un imperi en el segle vi entre les mars d'Azov i Càspia i els rius Volga i Don. Relatiu o pertanyent als khàzars. [...]
art m pers [f = na] 1 [n' davant vocal, la forma apostrofada és avui en desús] [no se traduce]. En Pere i en Joan, Pedro y Juan. 2 [en majúscula] [títol de cortesia] don. El rei En Jaume, el rey don Jaime. En Rafel, don Rafael. 3 [en una carta] don, señor don. [...]
m 1 [acte de donar] donación f. Fer un do, hacer una donación. 2 [cosa donada] don, donación f, donativo. 3 [com a mercè, regal] dádiva f, presente. 4 [qualitat natural] don. Té el do de plaure a la gent, tiene el don de gustar a la gente. 5 do de comandament don (o dotes) de mando. 6 do de gents [...]
Micotoxina de la família dels tricotecens produïda per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium, especialment Fusarium graminearum i Fusarium culmorum. [...]