FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La moneda de valor menor en una sèrie. Moneda de 2 rals forts castellans. Peça de 2 rals castellans d'argent, del tipus segovià de l'arxiduc Carles, feta a Barcelona entre 1707 i 1711. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat monetària de compte emprada a Castella i posteriorment a la resta de territoris espanyols, fins a mitjan segle xix, per a valorar totes les altres monedes d'or, d'argent, de billó i d'aram. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda bizantina d'or. besant blanc Besant d'argent. Moneda d'or o d'argent semblant al besant usada a l'edat mitjana. En heràld., figura rodona i plana sempre de metall i sobre un camper de color. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blanc brillant, tou, fàcilment fusible, mal·leable a la temperatura ordinària, però trencadís en calent (símbol, Sn; nombre atòmic, 50; pes atòmic, 118,69). En heràld., quadrilòbul faixat ondat d'argent, d'atzur o de sinople. [...]