Munyir 2. Eixonar ginesta. Eixonar olives.  [...]

Planta llenyosa del gènere Ephedra, de la família de les efedràcies, d'aspecte semblant al de la ginesta, que creix en terrenys secs i de la qual es treu l'efedrina. [...]

Mata de la família de les santalàcies, de tiges verdes, poc folioses, que recorden les de la ginesta, flors groguenques petites i fruit carnós vermell, pròpia dels matollars i els boscos clars de la regió mediterrània (Osyris alba).  [...]

Aspirar amb força l'aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta? Ensumar rapè. Sentir l'olor (d'alguna cosa), discernir amb l'olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l'amo. Ja he ensumat que en tramen alguna. [...]

Petits retalls de paper que es tiren a grapats en les mascarades de carnaval, les processons, etc. El carrer va restar cobert de ginesta i paperets. [...]

Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]

Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques que un altre. L'argelaga fa una flor groga semblant a la de la ginesta. Els dos barrets són molt semblants. Que s'acosta en la seva manera d'ésser a algú o a alguna cosa [...]

El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

bolet de femer clapat Bolet de femer amb clapes blanques sobre el barret negre (Coprinus picaceus). bolet de femer prisat Bolet de femer de barret delicat, solcat de plecs radials (Coprinus plicatilis). bolet de fems Bolet de femer. bolet de fems Bolet de tinta. bolet de ginesta Bolet [...]

Arbust de fulla caduca (Serothamnus scoparius o Cytisus scoparius), de la família de les papilionàcies, que es fa en zones de muntanya amb clima humit (Vall d'Aran, comarques del nord-est del Principat, el Maresme, etc.). Hom n'extreu esparteïna. Les fulles, que es cullen d'abril a juliol, en infus [...]