FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comestible, de cos ample i pla i d'antenes curtes, d'un vermell fosc (Scyllarus arctus). Pinya de Sant Joan. Cerverina. En nàut., argolla de l'àncora. Penis 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les betulàcies, de fulles ovades i agafatoses, truncades o escotades a l'àpex, d'un verd fosc per sobre, flors masculines en aments espiciformes pènduls, les femenines en aments globosos que donen lloc a infructescències en forma de pinya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap del cardó, en forma de pinya eriçada de punxes, que s'aprofita per a perxar certs teixits. Instrument per a pentinar les floques de cotó i de llana, consistent en una fusta plana sobre la qual hi ha clavat un tros de cuir guarnit amb punxes de filferro. Màquina emprada en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Grup de castellers situats sobre la pinya d'un castell que serveixen de contrafort als terços. En heràld., classe d'esmalt, com ara l'ermini o el vaire. [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
