FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes. plantar la bandera en un lloc Prendre'l, fer-se'n l'amo. Enganxar, col·locar, posar. A la paret, hi hem plantat un cartell. On vols que el planti, aquest pitxer? L'han plantat a la presó. Han començat a plantar les falles de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és escopir al cel, perquè ell també hi està implicat. Algú, llançar a fora (el que té a la boca). Escopir sang, una medecina amarga. Els canons escopien metralla. Escopir insults, injúries. escopir el mar una cosa Llançar-la a la platja. No deixar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
costats de la roda d'una barca gran i serveix d'esglaó per a poder-hi pujar des de la platja. Peça de fusta semblant a la bigota però d'un sol ull, emprada en les embarcacions llatines. Joc de pilota valenciana en què la pilota s'ha de fer passar per damunt d'una corda fixada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formada per tres cocs. lleteresa de camp Lleteresa anual, de fulles caduques estretament lanceolades, bràctees florals triangulars i glàndules del ciati en forma de mitja lluna, que es fa sobretot als conreus llenyosos i als erms (Euphorbia segetalis). lleteresa de platja Lleteresa de [...]
Malgrat l'ús que se'n fa, la normativa no recull la forma xiringuito per fer referència a l'establiment públic de petites dimensions que habitualment es troba en una platja, obert de tots costats i on es venen begudes i se serveixen menjars.
Les formes que convé fer servir, segons el context, són [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terme amb un art. Art de platja. Tirar l'art. Pescar a l'art. Peix de l'art. art clar Art d'encerclament, semblant a la teranyina, però de malla més clara que serveix per a la captura de peix blanc. art d'arrossegament Bou². art d'arrossegament Sistema de pesca que consisteix a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acanalats. cordó litoral [o cordó de platja] Acumulació de sorra, de còdols i de llim disposada paral·lelament a la línia de la costa i més alta que les plenamars. Conjunt de persones col·locades a intervals al llarg d'una línia per impedir el pas d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aigua que bull. Les cols ja bullen. Fer bullir la carn. Fer bullir l'olla. tenir per a fer bullir l'olla Tenir per a viure. Cremar 2. La sorra de la platja bullia. Tenia les mans i els peus gelats, però el front li bullia. Un líquid, ésser agitat a semblança de l'aigua quan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El rovell s'ha menjat el ferro forjat de la barana. Quan parla, es menja la meitat dels mots. L'aigua es menja la terra de les vores, la platja. La barba se li menja mitja cara. En certs jocs, guanyar (una peça) al contrari. Amb dues jugades se li ha menjat la reina. [...]
