FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells tropicals de l'ordre dels ciconiformes, de mida grossa, a la qual pertanyen el becplaner i el capó reial. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reforma. Oficial reial el càrrec del qual anava generalment inherent al de governador, nomenat en circumstàncies difícils i amb poders excepcionals com a lloctinent del rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial municipal inferior executor dels manaments del municipi, de l'alcalde, etc. Agent judicial. Alt oficial reial amb competències judicials i executives a les èpoques medieval i moderna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial reial d'origen islàmic que tenia el càrrec de cobrar les rendes i els drets del rei. A l'edat mitjana, encarregat de la recaptació de l'almoixerifat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, durant l'edat mitjana, oficial palatí al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impost que pagava la població servil per raó dels béns seents que posseïa. A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els veïns. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vareta simbòlica de l'autoritat reial o imperial. El rei amb el ceptre a la mà. Autoritat sobirana. Vingué a prendre possessió del ceptre d'Espanya. Preeminència . El ceptre de l'eloqüència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Al regne d'Aragó, cap d'una junta, o d'una associació lliure de poblacions, per a la defensa mútua. Des del segle xiii, oficial reial amb competències governatives sobre una porció del territori aragonès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exèrcit en campanya. Host reial. Dret del senyor d'una baronia pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l'exèrcit que aquell organitzava. [...]
