FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perduts: feia dol de veure'ls. Senyal exterior d'aquesta aflicció en el vestit, en els paraments, etc. Anar vestit de dol. Portar dol per la mort d'algú, portar dol d'algú. —De qui portes dol? —Del meu pare. Vestir-se de dol, posar-se de dol per la mort d'algú. Vestits de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dirigir cap a algú o alguna cosa la punteria (d'una arma), el raig de llum (d'un llum). Li vaig encarar l'escopeta. Li vaig encarar el llum per veure'l bé. Posar (algú) cara a cara amb un altre. El vaig encarar amb el seu pare. Volia encarar-los perquè parlessin mirant-se als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llibertat, no impedir (de fer alguna cosa). El director ha permès que pleguéssim a les quatre. L'autoritat no permeté la manifestació. Permeteu-me que us digui que això no és veritat. No sé com el seu pare li permet aquestes disbauxes. El temps no ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mèrits o sense esforç. Es mama un bon sou. Aprofitar-se. Tots en mamen, de la fortuna del pare. mamar-se-les dolces No haver-se d'afanyar gaire o gens per a gaudir d'un avantatge, d'un profit, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cançó. Ensenyar de llegir. Ensenyar a cuinar. Instruir (algú). Ensenya els fills del comte. Indicar 1. Ensenyeu-nos el camí, el carrer, la casa. Mostrar, deixar veure. Ensenya'ns el rellotge que t'ha regalat ton pare. Porta unes mànigues tan curtes, que ensenya tots els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al·legacions que estimi oportunes. Obtenir una estimació estadística (d'una població). Efectuar l'estima (de la posició de la nau). Tenir bona opinió del que val (algú, alguna cosa). Tothom estimava la intel·ligència i el tarannà dialogant del pare. Agrair [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaer dels déus, un plaer suprem. Deïtat masculina. Els déus i les deesses de l'Olimp. Persona o cosa que es té en màxim respecte o consideració, per damunt de qualsevol altra. Per a ell el seu pare és un déu. El diner és el seu déu. Ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats. Ell no té sinó un fill. El meu oncle ha comprat una casa, no dues. Dels dos llibres, n'he perdut un. Avui fa un any que va morir el seu pare. Un ganivet i tres forquilles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
venir de nou un perill, una adversitat, etc. Si et vols curar, has de fer molta bondat. Pensar, proposar-se (de fer alguna cosa). Una cosa que no curem explicar. No curaven sinó d'avançar camí. Tenir cura, ocupar-se, fer cas. Aquell mal pare no curava dels seus fills. De la vostra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprat pels confiters per a remenar la pasta. Feina manual a fer. Me'n vaig al rem. Un rem o tall de feina. Direcció d'una casa, d'un negoci, d'una empresa. El pare porta el rem de l'empresa. Part del bosc on es localitza la tallada. [...]