FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb els braços, estrènyer entre els braços. Abraçà sa muller. Abraçar la soca d'un arbre. Abraçar una columna. S'abraçaren cordialment. Algú, abraçar algú altre que al seu torn també l'abraça. De tan content com està, s [...]
El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes [...]
Agència cartogràfica oficial de l'Estat espanyol, que el 1978 va substituir l'Instituto Geográfico y Catastral, que, al seu torn, havia substituït l'Instituto Geográfico y Estadístico, fundat el 1870. Té cura de la formació i actualització dels mapes estatals a escala 1:50.000 i 1:25.000, entre [...]
Beguda espirituosa anisada d'uns 40 graus elaborada a Grècia a partir d'una combinació d'alcohols aromatitzats per destil·lació i maceració de llavors d'anís o de fonoll, d'altres llavors, plantes o fruites aromàtiques i de màstic de Quios. [...]