FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Príncep sobirà d'una nació, ordinàriament per la vida i per successió hereditària. Un rei absolut, constitucional. El rei d'Anglaterra. Isabel II, reina d'Espanya. La reina regent. tenir un rei al cos Ésser orgullós en extrem, no admetre traves [...]
La forma normativa d'aquest cognom és Rei. La variant prenormativa Rey no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. [...]
Postura en què el iogui es manté dret, aguantant-se sobre una cama, amb l'altra cama flexionada enrere en angle recte, agafant el peu alçat amb la mà de la mateixa banda per darrere l'esquena i amb l'altre braç estirat endavant o enlaire. [...]
Cadascuna de les dues peces principals del joc, una de blanca i una de negra, que es mouen amb un desplaçament d'una casella en línia recta o en diagonal, excepte en l'enroc. [...]
m 1 [sobirà] rey. 2 fig rey. El rei de la selva, el rey de la selva. 3 fig [infant, persona estimada] rey. 4 jocs [d'escacs, cartes, bitlles] rey. 5 fig jocs [del botxí] budil, chuca f, hoyo. 6 ict [moll reial] reyezuelo, salmonete real, fucinita f. 7 pl [regals de Reis] reyes, regalos, juguetes [...]