, berenar abundós. rucó, en la frase fer rucó, berenar. alifara, íd. fontada, menjada, esp. berenar que hom fa prop d'una font, a la campanya. pícnic, menjada feta a l'aire lliure. forada(->) sopar(->) ressopó, àpat que hom fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després de sopar. ambigú, àpat [...]

, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny. fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat. ondularo onejar. Les quatre barres onejaven al vent. bufallejar(la boira) circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota. [...]

bastonada xurriacada cinglantada cinglada cuada (amb la cua) espasada(amb l'espasa) pedrada terrossada estocada(amb l'estoc) baldada(amb la balda a la porta) airada, cop d'aire. 2 Donar un cop o cops: Copejaro colpejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar(els ulls), tancar-los. barrar(una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotaro barrotar, tancar la porta [...]

, en disposició estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu sòcol. exposar. Exposar una cosa al sol, a l'acció de l'aire. dipositar. Diposità en ell tota la seva confiança. Diposità el fardell a terra. entravessar, posar de través. encabir [...]

assemblea) aixecar la veu(en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir(un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejaro balbotejar(per un defecte dels òrgans bucals [...]