marejar(fig.) posar (a algú) un cap com un tabal (o com uns tres quartans) 2 (atabalar-sepron.) perdre el cap perdre la carta de navegar esborneiar-se, perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, etc. atordir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

persistir continuar(->) insistir, perseverar a dir, a fer, especialment a demanar. obstinar-se(->) no deixar de la mà(un afer, etc.) mantenir-se ferm no defallir navegar amb qualsevol vent instar, demanar amb perseverança. burxar, perseverar a incitar algú a descobrir o a revelar quelcom [...]

1 Vela alta, baixa. Vela llatina. drap, mot conservat gairebé només en l'expressió navegar a tot drap. ala, vela petita que va al costat de la gran per a agafar més vent. faldona, vela estireganyada per l'ús. floc, vela triangular. petifloc, més petita que el floc. pollacra, vela triangular [...]

les dues banyes. Cp. tossar: donar cops de tos o de cap. 2 Moure el cap: Cabotejar o capotejar. Capejar(esp. els cavalls). Capcinejaro becaro fer becaines. Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar. 3 persona. genearca, cap d'un [...]

secretes o negocis poc nets. Expressió manllevada probablement del llenguatge mariner. Cp. navegar de conserva 7 Posar d'acord: conciliar harmonitzar 8 Posar-se d'acord: restar d'acord convenir acordar-se compondre's avenir-se entendre's posar-se al diapasó(d'algú) posar-se d'intel·ligència(amb algú [...]

la neu. traganeuo draganeu, íd. venteguera, bufaruto follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les [...]