Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 298

Diccionari de la llengua catalana
21. redita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repetició del que ha estat dit. [...]
22. prudent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que actua amb prudència. Són persones molt prudents i no comentaran aquest fracàs. Sigues prudent en parlar. Fet, dit, amb prudència. Una actitud prudent. Unes paraules prudents. [...]
23. advocadesc -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'advocat, dit sovint despectivament. Habilitats advocadesques. [...]
24. bajanada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neciesa, ximpleria. Només ha dit que bajanades. [...]
25. hàl·lux
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dit gros del peu. hàl·lux valg Galindó.  [...]
26. indicible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser dit o explicat. [...]
27. polze
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dit gros i curt de la mà.  [...]
28. ditada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop de dit. Va fer caure el plat de la balança amb una ditada. Porció d'una cosa que hom pot emportar-se adherida a un dit. Una ditada de mel, de llard. Senyal o taca que deixa sobre una cosa el contacte d'un dit. El mirall és ple de ditades. [...]
29. cefalat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cap, dit especialment dels mol·luscos cefalòpodes. [...]
30. dactilat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té dits. Que té forma de dit. [...]
Pàgines  3 / 30 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>