FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excavació estreta i més o menys llarga, la terra extreta de la qual es fa servir de parapet, que serveix per a protegir els soldats contra el foc dels enemics. Rasa 1 1 . Excavació per sobre el nivellde la rasant, estreta en relació amb la seva llargària i amb els costats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tipus, model, norma. Adoptar uns estàndards internacionals. Nivell mitjà, qualitat mitjana. Estàndard de vida. [inv.] Que s'ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard. Un diari en format estàndard. Varietat lingüística que, per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Canviar la forma, la denominació, (d'una expressió, d'una quantitat) sense canviar-ne el valor. Reduir fraccions a un comú denominador. Reduir euros a cents, lliures a unces, canes a metres. Explicar (una realitat d'un nivell considerat superior) en termes d'un altre nivell considerat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior de l'obertura d'una porta, especialment la d'entrada d'una casa, formada per una fusta o una pedra travessera que ve a un nivell més alt que el sòl exterior. Un peu al llindar de la porta, no s'atrevia a entrar. Estar algú al llindar de la vellesa. Llinda 1 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'aquest carril fins a arribar a zero. transició de sortida Començament d'un branc de sortida en què l'amplada d'una calçada augmenta progressivament fins a arribar a l'amplada normal. Pas d'un nivella un altre, en un sistema quàntic. transició de fase En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l'ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l'abric. Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les forces militars d'un estat. L'exèrcit francès. Part de les forces militars d'un estat que forma un cos a les ordres d'un general. Posà en peu de guerra tres exèrcits. Conjunt de personal i de mitjans que constitueixen un dels components de les forces armades dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Espai de terra que hi ha en els horts i les terres conreades, entre renglera i renglera de plantes o d'arbres. Bancalada. En una mina subterrània, esglaó que correspon a un nivell o a un subnivell i serveix per a treballar en l'extracció del mineral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vector ortogonal a les línies o superfícies denivell d'una funció, que dona la direcció de màxima variació de la funció, el qual té per mòdul la derivada de la funció en aquella direcció de màxima variació. Grau de variació d [...]