FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una persona o d'un animal en el decurs d'una cerimònia amb l'objectiu de satisfer una necessitat particular d'un poble o de marcar un canvi d'estatus. Personificació de la mort, generalment, un esquelet amb una dalla. mort de l'ànima Privació de la benaventurança, causada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
actes i les resolucions definitives de l'Administració pública que violen l'ordenament jurídic, desconeixen un dret particular o lesionen un interès jurídicament protegit. Allò a què hom recorre. Mitjans de reeiximent, especialment de subsistència. És un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estil de] Seguint l'estil particular de. Les parets eren recobertes d'un mosaic vegetal a l'estil del de Gaudí. Anaven vestits a estil de guerrers del Renaixement. Manera de comptar els anys que depèn del dia que es tria com a primer. estil alpí Estil tectònic caracteritzat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal. tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa. tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig. tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliure. en l'aire Enlaire 1 1. a mig aire A mitja alçària. —És a dalt o a baix? —A mig aire. L'aire quant a les seves propietats, estat particular de l'atmosfera amb relació a la temperatura, la humitat, la puresa, etc. Aire sa. Aire clar, contaminat, humit, pur [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, en un títol o efecte mobiliari, consta en representació d'una part alíquota de capital, d'un emprèstit, etc. En mús., durada relativa d'una nota o d'un silenci. En mat., determinació quantitativa particular. El valor que pren una funció per un valor donat de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nom no comptable] Nom que designa una entitat no comptable, el qual, en els usos rectes, no pot ésser modificat per un numeral cardinal ni admet forma plural. nom propi Nom que identifica un referent en particular. nom substantiu Substantiu 2. nom sistemàtic En quím., nom que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
particular, etc., té dret a cobrar. Drets de duana. [usat generalment en pl.] Impost o taxa que grava determinades mercaderies. dret d'amarratge Dret que es cobra en els ports per la feina d'amarrar-hi una nau o pel fet de tenir-la-hi amarrada. dret d'ancoratge Dret que es cobra en certs ports [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
travessar una barrera de potencial que no hauria pogut travessar segons la mecànica clàssica. Moviment particular que es fa prendre a una bola o a una pilota colpint-la lateralment. Picar amb efecte la bola de billar. Xutar amb efecte. Impressió produïda sobre l'ànim per quelcom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sòlids que contenen un sol nucli benzènic. sèrie electromotriu Ordenació dels parells d'oxidoreducció, en particular els constituïts per cada metall i els seus ions, segons l'ordre de llurs potencials normals de reducció, de manera que l'oxidant de qualsevol parell [...]
