FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de simular. En inform., representació del comportament d'un sistema mitjançant l'actuació d'un altre. Tècnica que simula un fenomen determinat, ja sigui resolent per ordinador les equacions que el regeixen o, també, observant un altre fenomen anàleg governat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca, especialment en sentit figurat. Un comportament sense màcula. Taca de tinta en un full imprès. Lesió elemental de la pell caracteritzada per una taca vermellosa que desapareix momentàniament quan s'hi aplica una pressió. màcula acústica Petita [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
com a factor. exponent crític En fís., exponent que descriu el comportament de certes magnituds físiques, com ara la imantació, la densitat, etc., prop dels punts crítics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comportament social. Nen, que no t'han educat, a casa? Desenvolupar i perfeccionar (una capacitat o una qualitat). Educar el gust artístic. Educar l'oïda dels estudiants de música. Educar la voluntat. Acostumar (un animal) a actuar d'una manera determinada. Educar un gos. Habituar (un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mòduls de comportament o els trets de personalitat no atribuïbles a la influència exclusiva de l'herència genètica. aprenentatge significatiu Aprenentatge en què l'alumnat relaciona els nous coneixements amb els coneixements previs. Període de temps en què s'aprèn [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació compromesa. Una pregunta compromesa. El teu comportament en públic era compromès i de vegades arriscat. Havia pogut escoltar secrets d'estat i converses compromeses. Que manifesta un compromís polític o ideològic. Durant la dictadura va adoptar una actitud molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament. És un home digne, honorable. Un magistrat digne. Una conducta digna. Una resposta digna. Que mereix alguna cosa en sentit favorable o desfavorable. És un home digne de respecte. Una conducta digna d'elogis. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
personalitat. Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves pròpies modalitats de comportament. personalitat social Conjunt de trets de la [...]
