Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 285

Diccionari de la llengua catalana
111. crinera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de pèls llargs que guarneixen el coll d'alguns animals. La crinera d'un lleó. Conjunt de crins de cavall que se subjecten penjant a un casc, a un elm.  [...]
112. moa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell no volador semblant a l'estruç però força més alt, de coll llarguíssim, que visqué a Nova Zelanda fins a èpoques recents i era l'espècie coneguda de major llargària. [...]
113. picarol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cascavell gros, esquella petita, que es posa al coll d'un animal. Cascavell o campaneta que es posa als arreus dels cavalls o dels muls. tenir bon picarol Parlar molt. Margaridoia.  [...]
114. ràl·lids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells aquàtics, de l'ordre dels gruïformes, amb les potes i el coll llargs, la cua curta i les ales arrodonides, de mediocres capacitats voladores. Individu d'aquesta família. [...]
115. sauròpodes
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subordre de rèptils fòssils dinosaures, quadrúpedes i herbívors, de coll i cua llargs, els animals més grans de la Terra, entre els quals hi ha el diplodocus. Individu d'aquest subordre. [...]
116. gola
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior del coll. Penjar per la gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag. Tinc mal a la gola. Tinc la gola inflamada. Té un os entravessat a la gola. Boca de certs animals. La gola del lleó. Fosc com una gola de llop. Pas estret [...]
117. esquella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que es posen al coll dels bous, dels moltons, etc., que guien un ramat. perdre el bou i les esquelles V. bou¹.  [...]
118. goleró
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas obert en un cingle. Gorg 1. Peça de l'armadura destinada a cobrir i defensar la part anterior del coll. Part més estreta de la mànega en un art de bou.  [...]
119. lluer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fringíl·lids, d'uns 12 centímetres de llargada, amb el plomatge verd fosc, groguenc a les parts inferiors, i el cap i el coll negres (Carduelis spinus). [...]
120. tim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glàndula situada darrere l'estern a la part inferior del coll que té un paper essencial en l'establiment de les funcions immunitàries i desapareix o esdevé rudimentària en l'individu adult. [...]
Pàgines  12 / 29 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>