FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere de dinosaures saurisquis d'uns 13 metres d'alçària, potes anteriors més llargues que les posteriors, cua curta i coll llarg, quadrúpedes i herbívors, que visqueren del juràssic superior al cretaci inferior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tireta amb un llaç fet al davant que es posa al voltant del coll cordada amb un gafet a la part del darrere. Travesser corbat que forma part del respatller d'una cadira. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells aquàtics nedadors i capbussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant, que comprèn una família amb espècies presents al nostre litoral. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superordre extingit de rèptils diàpsids, de tronc massís i gros, cua curta, coll llarg i cap petit, ictiòfags, d'hàbit de vida marí, que visqueren del triàsic al cretaci. Individu d'aquest superordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nap d'una varietat d'arrel tuberosa, molt grossa i terminada en un coll d'origen caulinar, de gust dolç, cultivada per a l'alimentació humana i del bestiar (Brassica napus var. napobrassica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'engrut (d'una cosa engrutada). Aquesta americana és tan bruta que abans de rentar-la haurem de desengrutar el coll. Perdre l'engrut. El paper es desengruta quan les pastetes s'assequen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils escatosos del grup dels saures, amb extremitats curtes, o sense extremitats, cos de secció semicircular i cap deprimit i unit al cos per un coll poc aparent. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell carronyaire de l'ordre dels falconiformes, d'uns 60 centímetres de llargada, de plomatge negre, amb el cap i el coll nus i de color rogenc, propi del continent americà (Coragyps atratus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils del grup dels quelonis, terrestres, amb el coll completament retràctil i la closca i el plastró soldats com una cloïssa, que inclou la majoria de tortugues de terra. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de serps integrada per individus vivípars, molt robustos, amb el cap generalment força més ample que el coll i amb restes de cintura pelviana, que comprèn les boes i l'anaconda. Individu d'aquesta família. [...]