FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la sanitat i a la higiene. Mesures sanitàries. Serveis sanitaris. Cordó sanitari. Individu que pertany a un cos de sanitat militar. Soldat que ajuda els metges i el personal qualificat en la prestació d'auxilis. Aparell o instal·lació de neteja i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De titularitat privada, però finançat amb fons públics gràcies a un concert establert amb l'administració pública. El centre de batxillerat on fa classe és concertat. El personal del sector mèdic concertat es queixa de falta de recursos. Que inclou parts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Autoritat, influència excessiva, dels funcionaris públics en els negocis de l'Estat. Model d'administració caracteritzat per la jerarquització, l'especialització de tasques, la regulació escrita dels seus processos i el reclutament de personal per raons de capacitat i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doldre's (d'una cosa) amb plors, planys i altres manifestacions de dolor. Ara tots lamenten la seva mort. Doldre's, queixar-se amargament, (d'una cosa). Ara lamenta la seva lleugeresa. No cal lamentar, sortosament, cap desgràcia personal. Queixar-se amargament. El professor es lamentà de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona del nombre plural, mot amb què l'autor d'un enunciat designa col·lectivament, en el context d'aquest enunciat, dues o més persones entre les quals s'inclou ell mateix. Ho farem nosaltres mateixos. Nosaltres els valencians. A nosaltres ens agrada la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un claustre. La pau, la solitud, del claustre. Junta de professors d'un centre d'ensenyament. Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de tercera persona, mot amb què es designa la persona que, participant o no en la conversa, no participa en el diàleg entre els interlocutors. Ell no ha vingut. Ni ell ni ella no havien arribat encara. Van anar-hi ells sols. Elles sempre volen tenir raó. La Maria diu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
consisteix en l'exposició, avaluada i amb un estil molt personal, dels esdeveniments o de les situacions que es produeixen en un àmbit i en un espai de temps concret. Treball d'aquest gènere. Crònica de Ramon Rovira des de Washington. Part d'un diari, o d'un programa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, danyar, especialment en sentit figurat. Lloances que ofenen la seva modèstia. Ofendre una cosa el bon gust. Ofendre els ulls una llum massa intensa. Ofendre l'orella un soroll. Ferir en la dignitat personal. Amb les vostres paraules, les vostres sospites, la vostra resposta, l'heu [...]
