FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pelar o de llevar el pèl. Acció de pelar o de llevar la pell, l'escorça, el suro. Erosió a la pell. He caigut i m'he fet una pelada al genoll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus. Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps, que usen els pastors per a agafar les ovelles pels peus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fang, brutícia, que arrepleguen, caminant per llocs enfangats, bruts, els garrons, els baixos dels vestits. Genoll del porc. Part articulada de les extremitats posteriors dels quadrúpedes compresa entre la cama i la canya. Borró floral de l'olivera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del braç que va des del colze al puny. Els ossos de l'avantbraç són el cúbit i el radi. Part de l'extremitat anterior dels quadrúpedes que va del colze al genoll. Peça de l'armadura corresponent a l'avantbraç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os pla i triangular que forma la part anterior del genoll. Articulació formada per una esfera que llisca dins d'una cavitat esfèrica, utilitzada per unir òrgans que s'han de poder orientar, l'un respecte de l'altre, en totes direccions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os de les extremitats inferiors de l'ésser humà o de les posteriors dels vertebrats terrestres, el més llarg del cos, que s'estén des de la cintura pelviana fins al genoll. Tercer artell de les potes dels aràcnids i els insectes, entre el trocànter i la tíbia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pel genoll, per la cama i pel turmell. artèria tibial posterior Branca del tronc tibioperoneal que irriga la cama, el peu i el taló. Via de comunicació. Les grans artèries d'una ciutat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la cama des de la seva articulació amb el tronc fins al genoll. Part superior de la pota dels vertebrats, especialment la corresponent a l'extremitat posterior. Una cuixa de pollastre. Cuixa de corder al forn. Muntant d'alguns aparells, com l'argue de treure embarcacions, la premsa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del membre inferior dels humans que va des del genoll al peu. tenir bona garra Tenir bona cama. En els animals, conjunt de tars i falanges. Part d'un cuir o d'una pell provinent de les extremitats de l'animal. Llana de baixa qualitat que prové de les garres del be. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir de cotó, de seda, etc., que s'adapta al peu i a la cama fins més amunt del genoll. Mitges de seda. Portar les mitges al garró. Fer-se una carrera en una mitja. fer mitja Entrellaçar els fils amb agulles llargues especials per fer-ne jerseis, mitjons [...]