FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona com les que es fan en la superfície de certs cossos quan es contreuen. Una clivella a la pell, al suro, a la roca. Una clivella en una capa de pintura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recobrir superficialment (un cristall semiconductor) amb una capa de material aïllant resistent als agents exteriors. Submergir (el ferro o altres metalls oxidables) en un bany d'un àcid oxidant per tal de fer-los inatacables pels medis corrosius. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa ben diferenciada de litologia generalment homogènia que presenten sovint les roques sedimentàries i que hom diferencia de les capes adjacents. Estrats d'argila, calcaris. Capa de teixit diferenciat, disposada damunt d'unes altres, el conjunt de les quals forma una estructura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de deformar o deformar-se; l'efecte. Alteració en la forma d'una roca, d'una capa o d'una part de l'escorça de la Terra, que es pot produir momentàniament o durant llargs períodes de temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amidar la profunditat (d'una capa d'aigua) amb l'escandall o un altre instrument. Aplicar el procediment de l'escandall per valorar (una mercaderia). Cercar de conèixer. Abans de fer res, va escandallar les seves possibilitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de rèptils de cos allargat, cobert d'escates o de plaques còrnies recobertes al seu torn d'una fina capa de tegument, que muden periòdicament, que comprèn els saures, els amfisbènids i els ofidis. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'atmosfera terrestre situada entre la superfície de la Terra i la tropopausa, que s'estén fins a uns 10 o 17 quilòmetres d'altitud segons la latitud, i on la temperatura decreix gradualment amb l'altitud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de substància sobreposada, especialment de brutícia que es forma i amassa sobre la pell, els vestits, etc. Amb el coll de l'americana ple d'engrut. A l'ala del barret hi té un dit d'engrut. Pastetes 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformar (el ferro) en acer. Transformar el ferro de la superfície, de la punxa o del tall (d'una eina) en acer. Acerar les relles. Recobrir per galvanostègia (les planxes o els cilindres calcogràfics de coure) amb una capa finíssima d'acer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup dels fil·losilicats dioctaèdrics d'estrat doble, compostos per una capa octaèdrica entre dues de tetraèdriques, que admeten en posició interlaminar fins a dues capes de molècules d'aigua i cations fàcilment bescanviables i tenen aplicacions industrials [...]
