FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Advertiment donat a una persona sobre el que ha de fer. Donar un consell a algú. Escoltar, seguir, els consells del seu pare. Demanar consell a algú. Fer algú alguna cosa per consell d'altri, a consell d'altri. La nit porta consell. persona de bon consell [o persona de consell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al requerit per l'original. Reduir una partitura d'orquestra per a piano. Portar (algú) a sotmetre's, a una condició desagradable. Reduir algú a l'obediència, al silenci. Veure's reduït a la misèria, a demanar caritat. reduir-se un afer en allargs Restar sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sempre. Sí, no: encara voldràs tenir raó! Expressió que, al final d'una oració, s'usa per a demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Vindràs, no? [pl. nos] Negativa. No té un no per a ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de demanar l'anul·lació o la modificació d'un acte administratiu o d'una resolució judicial. Interposar un recurs. Recurs ordinari. Recurs d'apel·lació, de cassació, de revisió. Document en què s'exposa aquesta demanda. recurs d'empara Recurs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bon preu. Vendre a un preu irrisori, a vil preu, excessivament baix. Un preu exagerat, exorbitant, fabulós. Un preu just. Establir, fixar, el preu d'una cosa. Demanar preu. Augmentar, apujar, el preu d'una cosa. Disminuir, abaixar el preu d'una cosa. Vendre a sota preu. Preu fix. Un bon amic no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar darrere (d'algú). Ell hi va voler anar i ens va demanar que el seguíssim. El vam seguir d'un tros lluny per veure on anava. Morí, i no tardà a seguir-lo la seva dona. Seguir algú amb els ulls, amb el pensament. Em segueix la malastrugança. Trobar-se, venir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'estranger. Són tants, que costaria molt de comptar-los. No em pensava que fossin tantes les errades. Tal quantitat, tal nombre. Ha begut tant, que no es pot tenir dret. No em creia que pugés a tant. Ell em va demanar quant li'n podia donar, i jo li vaig dir: tant. Ell me'n donarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú Tractar-se, fer-se. Estan renyits: no es parlen. Fer un discurs, una oració, manifestar en públic les pròpies opinions. Els diputats de l'oposició parlaran a la sessió de demà. Demanar per parlar. Tractar en un escrit. L'autora no parla d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encara ara és l'hora que] Denota que un fet no s'ha esdevingut. Encara ara és l'hora que vingui a demanar perdó pel seu comportament. i encara! [o i encara gràcies!] Pel cap alt, tot al més. De la revista, en faran tres-cents exemplars, i encara! i encara [o i encara bo, o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el llenguatge articulat. L'home és dotat de paraula. Perdre la paraula. Recobrar la paraula perduda. Exercici d'aquesta facultat. Tenir la paraula fàcil, prompta, abundant. Oportunitat de parlar en una assemblea o reunió. Demanar la paraula. Donar, concedir, la paraula. Retirar la [...]
