Resultats de la cerca frase exacta: 69

Diccionari de la llengua catalana
41. pitó 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Serp del gènere Python, de la família dels pitònids, semblant a la boa, de grans dimensions, crani gros i dents molt desenvolupades, amb restes de cintura pelviana, que té cura dels ous que pon. [...]
42. tecodonts
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre primitiu de rèptils arcosaures, de crani llarg i esvelt, amb dents implantades en alvèols mandibulars, amb tendència a la marxa bípeda, alguns aquàtics, carnívors, que visqueren del permià al triàsic. Individu d'aquest ordre. [...]
43. pterosaures
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre extingit de rèptils, d'ales membranoses aguantades per un sol dit, crani molt desenvolupat, ossos lleugers, dents punxegudes i bec fort, amb capacitat de vol, que visqueren del juràssic al cretaci. Individu d'aquest ordre. [...]
44. australopitec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu del gènere Australopithecus d'homínids fòssils, que es caracteritza pel fet de tenir un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l'home, i per una marxa i una estació erectes. [...]
45. perissodàctil -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té els dits en nombre imparell. Ordre de mamífers placentaris, amb les extremitats allargades, amb un o tres dits, un molt desenvolupat, de crani gros, sense clavícula i herbívors, que comprèn les famílies dels èquids, dels tapírids i dels [...]
46. conformació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
òrgan. La conformació de l'ésser humà. La conformació del crani, de l'esquelet. Vici de conformació. En quím., arranjament geomètric dels àtoms d'una molècula en l'espai, convertible per rotació més o menys lliure d'uns grups atòmics respecte [...]
47. vèrtex
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
piràmide, etc., més allunyat de la base. Element del conjunt fonamental d'un graf. Extrem prominent d'un òrgan o d'una regió anatòmica. Prominència, especialment al cap, a la part més alta del crani, i als pulmons. El punt més alt d'un arc. vèrtex geodèsic Punt [...]
48. os 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça component de l'esquelet dels vertebrats, formada per teixit connectiu molt dens impregnat de fosfat de calci i altres substàncies inorgàniques, a les quals es deu la seva duresa i rigiditat. L'os del braç. Els ossos del crani. Els ossets del puny. La fractura d'un os. El [...]
49. protuberància
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortint o prominència a la superfície d'un cos. Les protuberàncies del crani. protuberància anular Part intermèdia entre el bulb, els peduncles cerebrals i el cerebel. Núvol enorme i dens d'hidrogen, situat a la corona solar i sostingut pel camp magnètic, que pot [...]
50. fractura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ruptura, solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid, especialment en un os o en un cartílag. La fractura de l'húmer, del crani. Fractura articular, comminuta, esberlada. Ruptura d'una massa rocosa, amb desplaçament o sense, causada en ésser [...]
Pàgines  5 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>