Resultats de la cerca frase exacta: 69

Diccionari de la llengua catalana
51. rosegador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rosega. Ordre de mamífers petits, de forma poc esvelta i amb potes diferenciades del cos, crani baix allargat, d'intestí molt llarg, estómac simple, herbívors o omnívors i amb l'olfacte, la vista i l'oïda molt desenvolupats, que és l'ordre més ampli de [...]
52. cuir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'hipopòtam, l'elefant, el rinoceront. cuir cabellut Pell del crani on neixen els cabells. [...]
53. juntura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret per on es toquen dues coses, peces, etc., unides, connexes. Articulació 1. Les juntures dels ossos del crani. Conjunt de materials, generalment elàstics però no adherents, que configuren la unió entre dos elements contigus de la superfície de formigó d'una [...]
54. temporal 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Artèries temporals. Ossos temporals. Os que forma part de la volta del crani i de l'òrgan de l'oïda. [...]
55. lateral
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent o situat al costat d'una cosa. Les capelles laterals d'una església. Les parets laterals del crani. Que surt del costat d'una cosa. Les branques laterals d'un arbre. En fonèt., que s'articula amb la llengua aplicada per la seva part central a la regió dentoalveolar o al [...]
56. òrbita
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat del crani ocupada per l'ull. Amb els ulls fora de les òrbites. Camí seguit per un cos celeste en el seu moviment al voltant d'un altre, a causa de la gravitació. L'òrbita de la Terra, de la Lluna. posar en òrbita Situar un giny espacial en una òrbita [...]
57. síndrome
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una discapacitat intel·lectual i uns trets fisonòmics especials, com ara un crani petit, l'occípit pla, els ulls petits i oblics i la cara ampla.  [...]
58. closca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exterior del crani. La closca del cap. Rompre's la closca. Embolcall calcari de l'ou. sortir de la closca [o no haver sortit encara de la closca] Ésser encara jove, inexperimentat. Embolcall llenyós de certs fruits. La closca d'una nou, d'una ametlla. closca de nou Embarcació molt petita. [...]
59. deprimir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir un enfonsament (en una superfície). El cop ha deprimit els ossos del crani. Sovint, amb un cop violent al cap, els ossos es deprimeixen. Té el front deprimit. Posar per dessota del valor real. Li sabia greu que deprimissin el seu germà. Deprimir la seva reputació. [...]
60. ratolí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels múrids, de poca grandària, el cap diferenciat del cos, la cua llarga i escamosa, el crani allargat i sense ullals ni premolars. ratolí lleonat Ratolí amb una taca groga palesa a la gola (Apodemus flavicollis). ratolí de bosc [...]
Pàgines  6 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>