Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 299

Diccionari de la llengua catalana
91. fermesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ferm. La fermesa dels ossos. La fermesa de les seves conviccions. La fermesa de la seva veu. [...]
92. terreller
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros en el pendent d'una muntanya en el qual es veu la terra pelada, sense herbes ni arbres. [...]
93. embardissar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar bardisses (a una paret, a una tanca, etc.). Omplir-se de bardissa, convertir-se en bardissa. El camí ja no es veu, s'ha ben embardissat. Ficar-se entre bardisses. El senglar ferit s'embardissa. S'embardissaren en una discussió pintoresca. Estem ben embardissats en un afer: no [...]
94. murmurar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar. Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d'orella. Enraonar dient mal d'algú. Hem d [...]
95. embellir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar bell, més bell. Esdevenir bell, més bell. Si el cantant gradua l'aire, se li embelleix la veu. [...]
96. harmoniós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té harmonia. Sons harmoniosos. Que sona agradablement a l'orella. Una veu harmoniosa. Un vers harmoniós. Un llenguatge harmoniós. [...]
97. heterofonia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat anormal de la veu. Conjunt de sons lliures discordants. Acord de dos sons propi de la música grega clàssica. [...]
98. estrafer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina. Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu. Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal [...]
99. ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Melodia, amb el seu acompanyament, per a ésser cantada per una veu o més veus solistes en òperes, en oratoris, etc. [...]
100. do 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera nota de l'escala musical diatònica. do de pit Una de les notes més agudes de la veu de tenor. [...]
Pàgines  10 / 30 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>