FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga dansa castellana de ritme ternari i de moviment lent. Música d'aquesta dansa. Peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Rio de Janeiro. Relatiu o pertanyent a Rio de Janeiro o als seus habitants. Dansa brasilera similar a la rumba, però de ritme més viu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una cosa) sigui regular, es comporti d'una manera regular. S'han de regularitzar els horaris de l'empresa. Han regularitzat el ritme de producció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mecanisme que estableix la velocitat d'una activitat biològica o química. Petit generador d'estímuls elèctrics que connectat permanentment al cor n'assegura la contracció i el ritme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cançó popular dels barquers italians. Peça de música imitant aquesta cançó, de moviment moderat, amb ritme sempre ternari de 6/8 o 12/8. Composició poètica inspirada en la barcarola musical. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència de l'art contemporani consistent en la creació d'un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast dels colors, de la llum i l'ombra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs. [...]