FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri que consisteix en una bossa de xarxa molt fina cosida a un cèrcol o a un marc metàl·lic o de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres insectes sense malmetre'ls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar amb les ungles. La Carmina s'adorm quan li graten l'esquena. Encara que tinguis picor no et gratis. Si et grates el gra se t'endenyarà. Quan no sap què contestar, es grata el cap, l'orella. gratar-se la butxaca [o gratar-se la bossa] Despendre diners. gratar-se la panxa Estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, agafar (alguna cosa, especialment l'aliment, una presa, etc.) a plena gola. Ficar-se, esmunyir-se per un lloc angost. S'engolà per l'escaleta de la capella. Fer engolar el peix a la bossa de l'art. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells pescadors, de l'ordre dels pelecaniformes, molt nedadors i capbussadors, de mida grossa, amb una gran bossa membranosa sota el maxil·lar inferior i la gola, a la qual pertany el pelicà. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa petita, de butxaca, en forma de llibre amb diversos departaments per a dur-hi bitllets de banc i, sovint, targetes de crèdit i altres documents. Li van regalar una bitlletera de pell. Portava la bitlletera a l'infern de l'americana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i pot constar de calze i corol·la. Embolcall en forma de bossa que protegeix els arquegonis primer, i la base de l'esporòfit després, en les hepàtiques folioses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa formada per la dilatació de les parets d'una artèria, d'una vena o àdhuc del cor, en un punt delimitat i en comunicació amb la llum del vas. aneurisma cardíac Dilatació del cor, semblant a un aneurisma, consegüent a un infart de miocardi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal que, com a marca de fàbrica, solen posar els paperaires damunt cada raima de paper. Rectangle situat a l'angle d'un plànol en què consten el títol, l'escala, l'autor, etc. Bossa de cartolina que serveix per a protegir els discos musicals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa petita. Mata de la família de les crucíferes, sovint arrodonida, de branquillons espinosos, fulles oblongues, flors blanques i fruit orbicular, que es fa als matollars xeroacàntics i a les roques de la muntanya mediterrània (Alyssum spinosum). botgeta blanca Botja d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels pelecànids, de 140 a 180 centímetres de llargada, de plomatge blanc, bec ample i molt llarg, amb una pell, en el maxil·lar inferior, que forma una bossa on diposita la pesca, rar al nostre litoral (Pelecanus onocrotalus). pelicà cresp Ocell de la [...]
