FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revinguda d'aigua contra la riba, inundació. Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents. Accessió natural dels béns immobles consistent en l'increment successiu i lent de terres produït als predis afins a rius, com a conseqüència del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que, fixada per un cap a la riba, punt d'ancoratge, etc., serveix, estirant-la des de la nau, per a fer-la avançar. Corda o conjunt de cordes situades a la coberta d'una nau per facilitar, en mal temps, els moviments per coberta. Embolics, embrolles, especialment per a deseixir-se d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa pendent. Una pujada molt rosta. Allí la riba és rosta. Terreny que té un pendent considerable. Van pujant rost amunt. Rodolaren rostos avall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrofa clàssica d'origen japonès de trenta-una síl·labes mètriques, repartides en cinc versos segons l'esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba. [...]