FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cap o no. Posar (alguna persona) davant d'algú, conduir-la a la presència d'algú perquè la vegi, la conegui, l'aculli, etc. El van presentar a la senyora de la casa. El vaig presentar a casa del metge, al cercle. Comparèixer a la presència d'algú. Quan ells es van [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de persona que no s'esmenta. El document començava així: «En tal, metge, fill de Xàtiva...». En tal i en tal altre. tal i tal Aquest i aquell. tal o tal Aquest o aquell. com a tal En qualitat d'això. És el president i parla com a tal. Així, d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, indica identitat. Tots dos van morir el mateix dia. Les dues novel·les són del mateix autor. Vols dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? Aquest pobre és el mateix que ahir vaig socórrer. Tu has demanat un altre metge: veuràs com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una notícia. Llegir Francesc Eiximenis, Bernat Metge. [amb complement directe determinat] Aquest estiu m'he llegit el Quixot. llegir entre línies Endevinar el que l'autor deixa entendre sense dir-ho. Anar dient en veu alta (allò escrit que anem recorrent amb la vista). Llegeix-me [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Llibre publicat sota la cura de l'Institut. Tenir l'ànim lliure de cures. Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició. Han confiat la cura del malalt a un bon metge. Proveu aquesta cura. Posar-se en cura. Cura d'aigües. Cura d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l'enemic. Admetre (una cosa que és negada, de la qual es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la preposició a, fer o esdevenir-se de nou allò que indica aquell infinitiu. Això, no tornis a dir-ho, a fer-ho. Si no te'n recordes, t'ho tornaré a contar. Quant dius que val? Ja veuràs: tornem-ho a comptar. El metge tornarà a venir aquest vespre. El metge tornarà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
factitiu. El nomenaran president o no l'en nomenaran. Un adjectiu o substantiu indeterminat complement de ésser. No n'és, de vermell. No n'és, de metge. [...]
