FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle xix per tal d'impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que fonamenta el sistema moral o polític en el principi d'utilitat, individual o general. Actitud de qui només es guia per la utilitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte d'elevar un mortal a la categoria dels déus i posar-lo entre ells. L'apoteosi d'August. Glorificació, exaltació, d'una persona, un principi, un ideal, etc. Ha fet l'apoteosi de la guerra. Representació artística d'arrel clàssica freqüent en la decoració [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria política i social que, basant-se en el principi de la llibertat individual, preconitza l'abolició de tota forma de poder polític i la socialització de la propietat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que reconeix l'existència d'un déu personal, principi i causa de l'univers, però sense cap influx ulterior sobre el món i sense possibilitat de revelació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que refereix tots els fenòmens a un únic principi. Doctrina filosòfica segons la qual només hi ha una única substància. El panteisme és una forma de monisme. [...]