FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vara per a fer caure de l'arbre, batent-les, les nous, les garrofes, les olives, etc. Eina de batre formada per dos bastons lligats per una corda o una corretja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té fulla. Un arbre fullat. Que fa fulls. Una pasta fullada. En heràld., que té les fulles d'un esmalt diferent de l'esmalt del tronc. Un arbre fullat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal menor de l'arbre d'una nau que s'afegeix a l'arbre mascle. masteler de gàbia Masteler que ve a continuació del pal mascle per a sostenir la gàbia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Junt amb estopada impregnada de lubrificant que, en ajustar hermèticament a un arbre, a un piu, d'una màquina, impedeix les fuites de fluid en cilindres i altres òrgans d'aquests. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta cilíndric tret d'un tronc d'arbre, que serveix com a suport, seient, etc. Figura heràldica que representa un tronc o tros de tronc esbrancat o amb nusos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cim de muntanya. Branca principal més o menys dreta, especialment la que s'enlaira més que les altres o la que es deixa a l'arbre en tallar les altres. Un cimal de roure de 2 pams de gruix. Part d'una panna de suro que, en l'arbre, era la més allunyada de terra. [...]