FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'arada. Un ferro de destral. Els ferros d'una gàbia. ferro vell Conjunt de ferros de rebuig. Eina o instrument de ferro emprat en diversos oficis. Ferros de monedar. El ferro de marcar el bestiar. Els ferros d'arrissar o de marcar. Trespeus per a tenir les olles al foc. Fòrceps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l'aixada, l'aixadell, l'arada moderna i la destral. Peça de ferro que provoca l'aturada del teler mecànic quan la llançadora topa amb l'escarabat. En tip., planxa de metall del fons d'algunes galeres que permet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona, un animal, fer força per moure (alguna cosa) en la mateixa direcció que ell es mou. Quatre cavalls tiraven la carrossa. Els bous tiren l'arada. Els cavalls estan molt cansats i no tiraran. Tirar l'aigua del pou. Atreure. No em tira anar al teatre. Una paraula tira l'altra [...]