FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recipient fet de materials resistents als àcids, de forma rectangular i poc fons, emprat en operacions químiques i en fotografia. Vas petit, ple de mercuri, on va ficat l'extrem inferior, obert, del tub d'un baròmetre. En geol., conca petita. Part rebaixada del coronament d'un dic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les escrofulariàcies, de fulles oposades, lanceolades i dentades, i flors axil·lars, blanques o rosades amb el tub groguenc i amb els lòbuls disposats en dos llavis, emprada en medicina com a purgant i vomitiu, que es fa en prats humits i a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, molt aromàtica, pubescent, de fulles ovades i peciolades i flors d'un blau violaci, de tub llarg, disposades en cimes axil·lars a la part terminal de les tiges, que es fa sovint en marges de bosc i fenassars, emprada com a aromatitzant i en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça ordinàriament de metall que es posa, encerclant-lo, a l'extrem d'un bastó, d'un paraigua, d'una ombrel·la, etc., oposat al puny. Peça tubular curta emprada per a inserir-hi una altra peça a la qual protegeix. Eixamplament de l'extrem d'un tub per a encaixar-hi un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als cabells. Semblant o comparable pel seu gruix a un cabell, s'aplica a elements en forma de tub estret. Vasos capil·lars. Tubs capil·lars. Vas sanguini que connecta les arterioles amb les vènules. capil·lar limfàtic Petit vas limfàtic on s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
parcialment. baròmetre de mercuri Baròmetre en què la pressió atmosfèrica equilibra la pressió exercida per una columna de mercuri. baròmetre de sifó Baròmetre amb el tub en forma de J. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba del gènere Vinca, de la família de les apocinàcies, de tiges estèrils decumbents i radicants, les floríferes erectes o ascendents, fulles verdes tot l'any, oposades, ovades o oblongues, i flors blaves o blavoses, amb un tub força llarg i un limbe format per cinc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jutge recte. Una persona recta. Recte ús de l'autoritat. Un recte judici. El recte ús dels mots, de les lletres. Última part del tub digestiu dels vertebrats, que acaba en l'anus o bé en la cloaca. Últim tram del tub digestiu d'alguns invertebrats, com els mol·luscos [...]
