FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'un instrument de vent que es fica o s'aplica a la boca. Manera d'adaptar la boca a l'embocadura d'un instrument de vent. Mos 3 1. Obertura o pas per on s'entra en un carrer, en un port, etc. Part d'un riu, d'un canal, etc., per on les seves aigües desemboquen a la mar, a un llac [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió. Pronunciar un discurs. Fer un discurs. Un discurs eloqüent. Un discurs improvisat. Un discurs de recepció, d'obertura. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respiració que hom efectua, manualment o mitjançant aparells, quan s'interromp l'activitat espontània de l'aparell respiratori. respiració diafragmàtica Respiració produïda principalment pels moviments deldiafragma. respiració interna [o respiració cel·lular] [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fer una incisió longitudinal en un embolcall, d'eixamplar l'escletlla que deixen entre elles dues posts contigües; l'efecte. Incisió de dalt a baix per a poder pelar el suro. Obertura d'un llagut limitada lateralment pels corredors i travessada pels bancs on s'asseuen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que polsa. Dispositiu amb un botó que en ésser pitjat produeix el tancament o l'obertura d'un circuit elèctric. polsador de trama Mecanisme dels telers automàtics que controla la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de roba, amb una obertura per on passa el cap, que penja sobre el pit i l'esquena, distintiu de certs ordes religiosos catòlics. Conjunt de dos trossos petits de tela beneïts i dues cintes llargues que els uneixen el qual, passant el cap entre les dues cintes, es porta sota els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a indicar l'inici [(] i el final [)] d'un parèntesi. Parèntesi d'obertura, de tancament. Posar entre parèntesis. En mat., signe gràfic usat en parella amb un altre per a indicar que les operacions algebraiques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xarxa per a pescar, caçar. Xarxa de filferro, o d'un altre metall, o de plàstic, emprada per a tancar una obertura o fer un clos, com un galliner, una tanca, etc. Xarxa de filferro espinós que hom empra sobre estaques de ferro per a impedir o dificultar l'avanç de les tropes [...]