FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn plantes llenyoses de fulles simples i de flors regulars, amb els estams que porten quatre teques, de distribució tropical, a la qual pertanyen la majoria dels mangles. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hidrocarbur de fórmula general (C5H8)n, que ocorre en la majoria d'olis essencials i d'oleoresines i que pot ésser considerat com a oligòmer o polímer de l'isoprè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Últim període de la vida, edat avançada. Arribar bo i sa a la vellesa. donar els fills mala vellesa als pares No tractar-los bé, donar-los disgustos. tenir bona vellesa Tenir una vellesa sense els mals propis de la majoria dels ancians. tenir mala vellesa Tenir una vellesa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de serps de nineta rodona, amb el cos recobert de plaques regulars i simètriques, algunes amb dents posteriors verinoses, que comprèn la majoria de les serps dels Països Catalans i del continent europeu. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Floc de neu. Mesura de capacitat per a grans o per a fruita. Part de la majoria dels arts d'encerclament i de ròssec, i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les plantes, fibra d'uns 350 a 400 àngstroms de gruix. Feix d'hifes. Fibra citoplasmàtica proteica d'uns 20 a 40 àngstroms de gruix que forma part del citoesquelet de la majoria de les cèl·lules eucariotes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, la majoria herbàcies, de flors amb tèpals generalment escariosos, acompanyades de bràctees i bractèoles de vegades molt vistents, que inclou els amarants, la cresta de gall i els cordons de gitana. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, la majoria de fullatge sempre verd, flors regulars, tetràmeres o pentàmeres i amb vuit o deu estams, i fruit en càpsula, força freqüents en els boscos boreals i de muntanya. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies llenyoses, la majoria lianes amb circells, de fulles esparses sovint amb estípules, flors petites reunides en inflorescències i fruit en baia, a la qual pertanyen la vinya i la vinya verge. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estructura que es troba a la part anterior del cap dels espermatozoides de la majoria de les espècies animals, embolcallant parcialment el nucli, i que conté enzims hidrolítics, com el que facilita la penetració de l'espermatozoide dins l'oòcit madur. [...]
