FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, fer xerrics. Les rodes del carro xerricaven rost amunt. Beure a galet fent xerrics. Agafà el càntir i s'estigué una bona estona xerricant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Broc petit d'un càntir, d'un porró, etc., per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid formant un raig prim. Estaloc. Peduncle d'un fruit, especialment del raïm, per on el tallen quan veremen. Conjunt de fava i de bajoca, especialment quan és tendra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir el ventre (a un animal o a una persona). Fendre completament (un atuell, un mur, etc.). El càntir s'ha esventrat. Una serra circular, escalfar-se desmesuradament, cremar-se a trossos i destrempar-se, de tal manera que queda boteruda i inservible. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càntir gros sense broc, amb dues anses i coll. Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color grisenc blavós amb reflexos metàl·lics, amb totes les dents còniques i punxegudes (Spondyliosoma cantharus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]