FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels cicònids, d'1,5 metres d'alçada, de bec cònic i gros, amb el dors fosc i el dessota blanc, el cap i el coll nus, propi de l'Àfrica subsahariana (Leptoptilos crumeniferus). Bufanda feta amb les plomes blanques del marabú que es porta com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels estrucioniformes, el més gros dels ocells, amb potes llargues i robustes amb dos dits a cada peu, ales impròpies per a volar, cap i coll gairebé nus, de plomatge negre els mascles i gris les femelles, amb les ales i la cua blanques (Struthio camellus). Pell d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sisena part d'un cercle. Instrument que consisteix en un sector circular de 60° proveït d'una ullera i dos miralls, l'un fix i l'altre movible, que serveix per a mesurar distàncies angulars i s'empra ordinàriament per a observar altituds. Moneda romana de bronze corresponent a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò de què és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]