FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjectiu que s'adjunta a un nom per emfasitzar-ne una qualitat inherent, i no per determinar-lo o qualificar-lo. Qualificació elogiosa o injuriosa donada a algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De gran renom per les seves qualitats, els seus actes, el seu origen. Un ciutadà il·lustre. Un savi il·lustre. Una família il·lustre. Un nom il·lustre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Belarús, nom actual de Bielorússia. Relatiu o pertanyent a Belarús o als seus habitants. Llengua eslava parlada a Belarús. Relatiu o pertanyent al belarús. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament tradicional a Mallorca i Menorca que s'anteposa al nom de les dones, especialment si són d'edat i de posició econòmica modesta o mitjana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals utilitzat en la notació del cant gregorià. Conjunt de les quatre lletres hebrees que formen el nom diví de Jahvè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall de doble transició radioactiu, que dona nom a la família dels actínids (símbol, Ac; nombre atòmic, 89; pes atòmic de l'isòtop més estable, 227). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga. Que denota la nació o la pàtria d'una persona. Adjectiu gentilici. Nom gentilici. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere de microforaminífers de forma globosa, amb una closca constituïda per lòculs esfèrics disposats en espiral irregular, que dona nom a un grup molt usat en bioestratigrafia. [...]
