Dia que fa la setmana justa d'una festivitat, d'un esdeveniment. La capvuitada de Corpus. Tots els sants tenen capvuitada. [...]

Quart dia de la setmana. Fan festa tots els dijous. Vindran dijous. Ahir era dijous. dijous gras [o dijous llarder] Darrer dijous abans de la quaresma. El dijous gras menjarem coca de llardons. dijous sant Dijous de la setmana santa en què les esglésies cristianes commemoren la santa [...]

Obscuritat profunda. Passar de la llum a les tenebres. Viure en les tenebres de la ignorància. Matines dels tres darrers dies de setmana santa. Matraca. [...]

Instrument compost de dues o més fustes articulades que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit, emprat antigament per setmana santa en substitució de les campanes. [...]

Que ve. Següent a comptar des del dia que som. La setmana vinent. El mes vinent. L'any vinent. Dimarts vinent. Persona que ve. anants i vinents V. anant. [...]

Treure la merda que embruta (una cosa). Cada setmana s'hauria de desemmerdar el pal del galliner. Cessar d'estar brut de merda. El pati s'ha desemmerdat amb la pluja. [...]

Primer dia de la setmana. Fa festa tots els dilluns. No arribarà fins dilluns. Dilluns de Pasqua. L'endemà d'un dia de festa. fer dilluns En alguns oficis, fer festa el dilluns. [...]

Sisè dia de la setmana. Fer festa els dissabtes a la tarda. Vindré dissabte. Vigília d'una festivitat. Setè dia de la setmana i dia de descans per als jueus. dissabte de glòria Vigília de Diumenge de Pasqua en què es commemora el repòs de Jesucrist en [...]

Cinquè mes de l'any. Pel maig, cada dia un raig. Blat, escaiola, etc., sembrat en un test i desenvolupat en un indret fosc, que es posa com a ornament en el monument de setmana santa. [...]

Acció de designar. Les designacions dels dies de la setmana. La designació de la Mercè per a la presidència. Relació entre un signe i el concepte que evoca. Significació intencional d'una expressió o d'un mot. [...]