FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'eines, armes, etc., de ferro o d'acer. Conjunt de les peces de ferro que entren en la confecció d'una cosa. La ferramenta del timó. Dentadura 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. ferrum, 'ferro', utilitzada en química per a indicar la presència de ferro amb un nombre d'oxidació igual a +3. Ex.: ferrífer; ferricianur, ferricianogen, ferriciànic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca subvolcànica alcalina, molt rica en magnesi i ferro, constituïda per olivina, flogopita, piroxens i pirop, que es troba en xemeneies volcàniques i és una de les principals fonts de diamants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'algues de la classe de les xantofícies, filamentoses i no sifonades, freqüents en aigües riques en ferro, al qual pertanyen les espècies del gènere Tribonema. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, òxid de plom, de fórmula Pb3O4, que cristal·litza en el sistema tetragonal, és de color vermell i és emprat en la fabricació de vidre de plom i de pintures protectores per a ferro i acer. Pintura protectora per a ferro i acer feta a base de mini. mini d [...]
