FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir la boca amb un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, del tedi. Badallar de gana. Badallar de son. Fer badalls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir en dues o més parts per ruptura del lloc que ofereix menys resistència. Esberlar la soca d'un arbre. Esberlar un ametlló, un albercoc. Esberlar el cap a algú. Esberlar-se una torre, una magrana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar amb l'aixada, el càvec o altra eina similar. Cavar la terra per girar-la, treure'n l'herba. Cavar un camp. Cavar la vinya. Cavar la llavor. Obrir (a la pedra, en una roca, etc.), generalment a cops de pic, un clot, un vall, etc. Fer (en una peça) la cavitat necessària [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part carnosa mòbil que limita l'obertura de la boca per sobre o per sota. Llavi superior, inferior. Llavis gruixuts, prims. Obrir, cloure, estrènyer, els llavis. Pintar-se els llavis. llavi fes [o llavi leporí] Fissura d'un dels llavis, especialment el superior, deguda a la manca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa que conté sortints que es fiquen en entrants o buits, quedar privada del moviment normal. Una peça de ferro que entra dins d'una altra, empernar-se. La clau s'ha engalavernat i no puc obrir. Enrederar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de revolar. d'una revolada [o amb una revolada] Amb un moviment ràpid i violent, com una estirada, una empenta, etc. M'ho prengué de les mans amb una revolada. Va obrir la porta d'una revolada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa susceptible d'obrir-se o de descloure's, estar més o menys oberta. La porta bada un pam. badar-se una poncella Descloure's. Presentar una clivella. Les sabates et baden. Obrir (una cosa closa). Va badar tres dits la finestra. Baden els sacs per posar-hi gra. badar la boca [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma especial que es dona a l'intradós de l'arc d'obertura d'un portal o una finestra d'una paret molt gruixuda, més alt a l'interior que a l'exterior, a fi de poder obrir els batents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspecte de l'atmosfera, del temps que fa. El temps era fred i de mal carés. El carés del temps comença a mudar-se. Aspecte, marxa, d'un afer. Com que el negoci presentava bon carés, va obrir una altra botiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Associació de dos mots en què un té tendència a combinar-se amb l'altre d'una manera freqüent i lliure, subjecta només als límits de la gramàtica i de la semàntica. Les expressions por del ridícul i obrir un calaix són coocurrències. [...]
