FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les cortinarials, amb anell evident, de color bru ocraci clar, que es fa, sovint formant flotes, sobre la fusta de pollancres i altres planifolis, i a vegades és conreat (Agrocybe aegerita). Orellana 3. Alzinoi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cèrcol de l'esfera armil·lar. Antic instrument d'astronomia utilitzat per a determinar els equinoccis i els solsticis. Membrana ascendent que presenten alguns bolets que, embolicant-ne la part inferior de la cama, s'eixampla per dalt i forma una mena d'anell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os del tars enclavat en l'home entre els mal·lèols de la tíbia i del peroné. Motllura convexa semicircular molt fina, com la que separa el fust del capitell en una columna. Anell ornamental que circumda un canó prop de la boca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost amb dos grups carbonil en la molècula, producte de l'oxidació d'alguns sistemes aromàtics, en què es produeix el reemplaçament de dos grups -CH= de l'anell per dos grups =C=O i la reorganització dels dobles enllaços del sistema. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost heterocíclic aromàtic, de molècula constituïda per un anell de cinc baules una de les quals és un àtom de sofre, que ocorre en el quitrà de carbó, en el petroli i en el benzè de grau tècnic, emprat com a solvent similar al benzè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Amanita, de l'ordre de les agaricals, de carpòfor carnós, amb volva a la base de la cama i anell típicament present, que pot ésser comestible, com el reig i la cua de cavall, o metzinós, com el reig bord i la farinera borda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anell de ferro que es posa al voltant d'un puny unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre posat a l'altre puny. Braçalet . Maneta d'un rem. Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que difon. Dispositiu que permet alentir un corrent de fluid per tal d'aconseguir un augment brusc de la pressió. Aparell per a modificar la distribució espacial del flux lluminós d'una font. Peça en forma d'anell que va collada al conducte tubular del carburador per tal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, d'olor com de canyella, al principi tot ell embolicat per un vel de clapes brunes, després esquinçat formant una beina oberta a la part alta de la cama en forma d'anell o de garlanda, comestible però una mica amargant, freqüent a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Amanita, subgènere Amanitopsis, de l'ordre de les agaricals, amb volva, sense anell i amb el marge del barret pectinat. pentinella mediterrània Pentinella comestible, robusta i carnosa, freqüent a terra baixa (Amanita mairei). pentinella vera Pentinella [...]
