Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 33.354

Diccionari de la llengua catalana
131. apostar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (una o més persones) en un indret per a algun fi. Apostà quatre homes vora el pont. Posar-se a l'aguait. Ens apostàrem a la sortida del bosc. Jugar-se (diners o una altra cosa). Ell ha apostat molts diners que tu no alçaries aquest pes. Apostar contra algú. [...]
132. graella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
antigues màquines jacquard que servia perquè no s'entregiressin els ganxos. Baiard emprat pels tintorers de seda per al transport de les madeixes. graella de sortida En els esports de motor, zona situada al principi del circuit on es col·loquen els vehicles participants per [...]
133. llança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per l'extrem inferior al joc davanter d'un carruatge, a cada costat de la qual s'enganxa un cavall, una mula, etc. Foguer¹. Canó per a regular la sortida de l'aigua d'una mànega de bombers. llança de Crist Llengua de serp.  [...]
134. embrancar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ocell no va embrancar-se en el nostre arbret. Un ormeig, un ham, una corda, etc., enrocar-se. Ficar-se en un afer, una empresa, una discussió, etc., complicat, de difícil sortida. S'han embrancat en una guerra d'arguments. La prudència li aconsella de no embrancar-se a escatir la veritat. [...]
135. corn
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
corns de la lluna creixent o de la lluna minvant. Els dos corns d'un exèrcit. Els dos corns d'un altar: el corn de l'evangeli i el corn de l'epístola. Els corns d'una mitra. Capell de dos corns, de tres corns. Cornaló 1. Un corn de màrfega, de sàrria, de mocador. Caire del [...]
136. sagnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure sang (a algú) obrint-li una vena. Sagnar un malalt. Donar sortida en tot o en part al líquid contingut (en un receptacle) obrint-li camí. Els dos forats per on pot sagnar-se el safareig. Desprendre, perdre, degotar, etc., sang. La ferida li sagna. Sagnar pel nas. La carn era [...]
137. determinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar, establir exactament com a resultat d'una deliberació, d'un raonament, d'una investigació. Encara no hem determinat l'hora de la sortida. Determinar la distància de la Terra al Sol. Determinar la densitat d'un cos. Prendre la decisió (de fer una cosa). Vaig determinar d [...]
138. esbafar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un líquid, esbravar-se. Aquesta essència s'ha esbafat. Una persona, esbravar-se donant sortida als sentiments, als desitjos continguts. Sempre s'esbafa cridant. Perdre la il·lusió o les ganes de fer una cosa a força d'aplicar-s'hi massa intensament. Si no fas altra cosa que [...]
139. saturació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d'acord amb el d'entrada, pel fet d'ésser aquest molt superior al previst com a normal per l'aparell. Atribut de la sensació visual que permet d'estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la [...]
140. secundari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principal. Mesozoic. Era secundària. Arbre del canvi de velocitats situat a la sortida o cantó oposat al motor. Enrotllament secundari. Que, en el si d'una molècula orgànica, es troba unit a dos àtoms de carboni, s'aplica a un àtom de carboni saturat. Unit a un [...]
Pàgines  14 / 3.336 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>