FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'una societat secreta xinesa de caràcter xenòfob sorgida arran de la derrota xinesa davant el Japó i de les pressions politicoeconòmiques de les potències europees el darrer decenni del segle xix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cavaller. Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Societat cavalleresca. Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l'esperit de la cavalleria. Ideals cavallerescos. Una valentia, una lleialtat, cavalleresca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'elements, especialment els materials, fonamentals per al desenvolupament d'una activitat humana. La infraestructura viària. La infraestructura sanitària. Base o estructura econòmica d'una societat. La superestructura és determinada per la infraestructura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Integrar (una persona o un grup) en una col·lectivitat de la qual ha estat separat temporalment a causa d'algun problema social. Si li donen una oportunitat, aquest pres es reinserirà a la societat fàcilment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d'una societat o d'un poble. cultura de massa Cultura que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l'acceptació de la major part de la societat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix la totalitat d'un cos, d'una societat, d'una organització, etc. Concili general. Assemblea general. Consell general. Que abraça la gran majoria dels casos. Sacrificar l'interès general a l'interès particular. L'opinió general és favorable al nou projecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alienar o d'alienar-se; l'efecte. L'alienació d'un aprofitament forestal. L'alienació dels seus béns. Alienació mental. L'alienació que provoca la televisió. L'alienació de la joventut en la societat actual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Societat en què un o més associats són responsables i solidaris, i els altres, els comanditaris, només aporten fons i resten apartats de la gestió. Fer comandita amb algú. Fracció del capital social aportat pels comanditaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen. ecologia cultural Estudi dels processos mitjançant els quals una societat s'adapta al medi físic que l'envolta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., conferint un títol, un grau, una prerrogativa, un premi. Text escrit de naturalesa jurídica redactat segons unes normes que li donen credibilitat. [...]
