FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conductor pel qual el corrent elèctric entra en un electròlit o en surt. Barra constituïda per un nucli metàl·lic i un recobriment, que s'utilitza per a la deposició de material d'aportació en efectuar soldadures elèctriques. Element d'un tub [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tèxtils. Defecte de tissatge que consisteix a deixar alguns fils consecutius sense teixir durant diverses passades seguides. reixes del diable Cranc 3 1. Terminal d'un tub electrònic, generalment emprat com a element de control, però que a vegades té una funció auxiliar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció d'aire o d'un gas qualsevol envoltada d'un tel d'aigua o d'un altre líquid. Les bombolles d'una escuma. Una bombolla d'aigua de sabó. Glòbul d'aire o d'un gas qualsevol en l'interior d'un líquid o d'un sòlid transparent. Glòbul d'aire en el tub ple de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sac membranós en els animals que serveix de receptacle d'un líquid secretat o conté un gas, especialment el que conté l'orina secretada pels ronyons. Bufeta biliar, de la bilis, del fel. Bufeta urinària, bufeta de l'orina. bufeta natatòria Bufeta situada en el tub [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids. Xarxa, llenç, etc., de forma tubular, per a pescar, posar en comunicació un espai tancat amb l'exterior, etc. mànega de vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta del gènere Polygala, de la família de les poligalàcies, generalment herbàcia, de fulles simples, flors amb cinc sèpals, els dos interns grossos i petaloides, i amb tres pètals soldats en tub a la part basal, l'inferior dels quals és diferent dels altres i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jardí, etc. Un pavelló separat del cos de l'edifici. Edifici exempt que forma part d'un conjunt edificat. Eixamplament en la terminació d'un tub. El pavelló d'una trompa, d'una trompeta. El pavelló d'un corn de caça. Un tub d'orgue amb pavelló. pavelló de l'orella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membrana muscular que separa la cavitat toràcica de l'abdominal en els mamífers. Paret membranosa, calcària, etc., que separa dos òrgans, dues cavitats d'un òrgan, etc. Disc mòbil destinat a interrompre la comunicació en un tub de bomba, una ullera, etc. Envà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tub inclinat amb un de vertical. Pedra que, fent parell amb una altra, s'adossa a un costat d'una fita. Matalasset que es posa entre dos matalassos perquè no facin sot. Demarcació fiscal en què era dividida la població morisca del Regne de València el 1602. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vermelles, que viu a l'alta muntanya (Pyrrhocorax graculus). gralla de bec vermell Ocell de la família dels còrvids, amb el bec llarg d'un vermell intens (Pyrrhocorax pyrrhocorax). Instrument aeròfon de fusta, de doble llengüeta, pavelló obert i tub cònic, d'ús popular. [...]
