FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Os del tars enclavat en l'home entre els mal·lèols de la tíbia i del peroné. Motllura convexa semicircular molt fina, com la que separa el fust del capitell en una columna. Anell ornamental que circumda un canó prop de la boca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de cent objectes de la mateixa naturalesa. Hi han entrat un centenar de taulons. Cent o prop de cent. Hi havia un centenar de persones. Una quantitat considerable. Podríem citar centenars d'exemples. En la milícia catalana antiga, companyia de cent homes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Líquid coagulable, gairebé incolor, dèbilment alcalí, exsudat pels vasos capil·lars, que és transportat a les grans venes prop del cor pels vasos limfàtics. Substància fibrinosa exsudada pels vasos sanguinis, que es mostra a la superfície de les nafres i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té població. Els centres més poblats són a prop dels rius. Totes les illes on arribaven els europeus estaven poblades. Població 2. Que té molt de pèl, s'aplica a les celles, a la barba. En Marc té les celles poblades i llargues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament. Autoritat, influència, que hom té prop d'algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d'un ministre. Relació de les persones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
armat cavaller, passar la nit prop de les seves armes, en una capella. Passar la nit despert prop (d'un malalt o d'un mort). Era d'una confraria que es dedicava a vetllar moribunds. Tenir cura de la seguretat i la conservació d'alguna persona o d'alguna cosa. Cal vetllar per la salut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot base, que indica 'posició a la base de', 'prop de la base de', 'que forma la base de', i també relació amb el forat occipital, situació en aquest, que s'estén des d'aquest. Ex.: basibranquial, basicranial; basiesfenoide, basitemporal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit de seda o de tela rica usat per les dones a l'edat mitjana, el qual, lligat a la cintura, baixava fins als peus. Faldó de seda o d'una altra tela que portaven els homes d'armes des de la cintura fins prop dels genolls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Segon prop d'un cap, d'un superior, que pot ocupar-ne el lloc i exercir-ne l'autoritat, en cas d'absència d'aquest. lloctinent reial [o lloctinent general] Oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pivotar; l'efecte. En enginyeria mecànica, piu, especialment l'extrem inferior d'un arbre vertical. En bàsquet, jugador, generalment situat prop de la cistella de l'adversari, que en la fase d'atac té la funció de fer passades, llançar a cistella i agafar [...]
