FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels pomacèntrids, de cos oval i comprimit, de 8 a 10 centímetres de llargada, de color bru amb bandes longitudinals, més fosques en els adults i de color blau brillant en els joves, que viu en petites moles prop de les roques (Chromis chromis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les fàcies o terrenys sedimentats prop de la mar però no marins, o a la part interna de la costa, en aigües somes, subjectes a aportacions de sediments fluvials i a invasions esporàdiques marines. Relatiu o pertanyent als aiguamolls de les vores de la mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d'una de les puntes. Jugar a bòlit. anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Masegar, copejar fins a produir contusió. A aquesta bèstia, el gran feix que porta li cascarà l'esquena. És una fruita cascada, està molt a prop de podrir-se. Tenir la veu cascada. cascar-se els pits Els pits de les dones lactants, emmalaltir-se per l'obstrucció dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstic. Les feines casolanes. Menjar casolà. Que s'està molt a casa, afecte als deures o als plaers de la casa. És un home molt casolà. Que viu prop o dins la casa de l'home. Els animals casolans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos en general oblong i moderadament comprimit, de coloració molt variada habitualment força llampant, sovint amb un marcat dimorfisme sexual, amb els llavis molt carnosos, que normalment viuen a les roques prop de la costa, a la qual pertanyen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
extrema d'una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça. Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça. Prop 1. Ja érem vora casa. Vora seu. a la vora A prop [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a prop. Acosteu les cadires a la taula. Acosta'm el llibre. Acosteu la llenya. Acostem-nos al foc. Aquest color s'acosta molt a tal altre. Se m'acostà un pobre. La nit s'acosta. S'acosta l'hivern. Arrambar el costat (d'una nau) en un moll o en un altre lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Utensili que consisteix en un suport dret més o menys llarg amb una dolla en l'extrem superior que serveix per a aguantar dreta una candela. caure del candeler Caure de l'escambell. Barra que, situada prop de la borda d'una nau juntament amb altres, serveix per a formar una mena de barana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disset més un. Una noia de divuit anys. Nombre natural que segueix el disset, 18. Divuit més dos fan vint. El que fa divuit en una sèrie numerada. El quilòmetre 18 comença prop del molí. Arribarà el 18 al matí. Xifra que correspon al nombre divuit. Diu [...]
