Resultats de la cerca bàsica: 314

Fitxes de l'Optimot  | Morfologia
91. Plurals de noms i adjectius acabats en -sc, -st, -xt, -ig
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos. Els noms i els adjectius acabats [...]
92. topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana. Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents: Astúries: asturià -ana Oviedo: d'Oviedo  [...]
93. Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació / Duplicació de s- a inici de mot?
Font Fitxes de l'Optimot
del prefix i de la s- inicial del mot al qual s'adjunta. Per exemple: sotssecretari, transsexual, transsiberià, Transsilvània, dessalar, dissort, etc. Passa el mateix en el cas de qualssevol i qualssevulla, en què la grafia ss és el resultat de la unió de la -s final de quals i de la s- inicial de se [...]
94. Guionet en els compostos cultes / Accentuació i pronunciació dels compostos cultes
Font Fitxes de l'Optimot
Els compostos cultes són aquells el primer element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer [...]
95. topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia
Font Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana.  [...]
96. Sigla de associació de mares i pares d'alumnes / Plural de AMPA
Font Fitxes de l'Optimot
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA. A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.  [...]
97. Erra (r-) en compostos cultes i derivats per prefixació: grecorromà o grecoromà?, coresponsabilitat o corresponsabilitat?
Font Fitxes de l'Optimot
En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia [...]
98. Passat simple dels verbs 'pertànyer' i 'plànyer' / 'pertanyí' o 'pertanguí'?, 'planyí' o 'planguí'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes del passat simple dels verbs pertànyer i plànyer són les següents: pertanyí o pertanguí pertanyeres o pertangueres pertanyé o pertangué pertanyérem o pertanguérem pertanyéreu o pertanguéreu pertanyeren o pertangueren planyí o planguí planyeres o plangueres planyé o plangué planyérem [...]
99. Mots acabats en -x o -xt / Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt
Font Fitxes de l'Optimot
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
100. Mots compostos i prefixats: amb e- o sense e-? / infrastructura o infraestructura?, autostop o autoestop?
Font Fitxes de l'Optimot
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
Pàgines  10 / 32 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>