Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple:
Futur
concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran
batré, batràs, batrà, batrem [...]
Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal s'escriuen amb guionet. Per exemple: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests és compost, cal separar-los igualment amb un guionet. La barra inclinada, l [...]
Els verbs aparèixer i conèixer (i els seus derivats: desaparèixer, reaparèixer; desconèixer, reconèixer, etc.) tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (aparec, conec) i en totes [...]
reflexiu consisteix a fer servir el prefix auto-: es pot dir que una autora se cita a si mateixa o bé que s'autocita; també es pot dir que un escriptor se censura a si mateix o bé que s'autocensura.
Cal tenir en compte que, de vegades, el prefix auto- pot matisar el sentit reflexiu i indicar que una acció [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
La forma vacacional significa 'relatiu a les vacances'. És un derivat culte, ben construït, format a partir del mot llatí vacatione. Per exemple:
Aquest estiu he fet fotos del pis per a un portal de lloguer vacacional.
Així mateix, la forma postvacacional també està ben formada.
Malgrat [...]
Si un prefix va seguit d'un mot que comença amb majúscula, cal deixar un espai en blanc entre el prefix i aquest mot. Per exemple:
anti OTAN
ex Iugoslàvia
ex URSS
fluorescència anti Stokes
l'Europa post Maastricht
pre Il·lustració
Ara bé, si el mot prefixat constitueix un nou nom propi, el [...]
En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per [...]