dir-ne significa 'designar amb tal o tal mot' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:
D'aquesta escena a la platja en direm amor.
Se'n diu barbamec, d'algú que no té pèl a la cara.
[...]
Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com [...]
estar-ne significa 'sentir afecte' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. Aquest verb va acompanyat d'un complement introduït per la preposició de, que generalment se separa amb una coma. Per exemple:
N'estic molt, de la Maria Dolors, i ella de mi.
[...]
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple:
L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou.
El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir.
En canvi, quan el subjecte està format [...]
Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen [...]
estar-se en el calaix fins a final de curs. (èmfasi en la permanència)
De vegades, a la frase hi ha també un sintagma preposicional que expressa una propietat del subjecte. En aquests casos, si el locatiu es troba just darrere del verb la tria entre ser i estar depèn del valor que es vulgui fer destacar [...]
Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el [...]
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
El verb tornar, en sentit general, significa 'anar cap al lloc del qual havia partit', i pot portar un complement de lloc introduït per la preposició de quan es vol indicar el lloc del qual es parteix. Per exemple:
Demà torna de Menorca.
Si es vol substituir aquest complement de lloc cal fer [...]