Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 457

Fitxes de l'Optimot  | Sintaxi
81. Usos de per i per a davant d'infinitiu (2) / Hi ha papers per a endreçar o Hi ha papers per endreçar
Font Fitxes de l'Optimot
Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la [...]
82. L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu / La de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!?
Font Fitxes de l'Optimot
costat! ('Quina sort que té de tenir-te al seu costat') Li he preguntat les hores que trigarà a fer-ho. ('...quantes hores trigarà a fer-ho') Quan aquesta construcció té valor exclamatiu també es pot elidir el nom si queda sobreentès. Per exemple: Tenies molta feina abans de vacances, i la (feina) que [...]
83. 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'? / Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
dur com a complement directe una oració d'infinitiu. Per exemple: El meu fill va dir que es portaria bé (i no El meu fill va dir portar-se bé). Tampoc no poden dur una subordinada d'infinitiu verbs de percepció intel·lectual, com ara percebre o adonar-se. Per exemple: El meu fill no es va adonar [...]
84. Ordre dels elements en la frase / Complements desplaçats i represa pronominal / Els papers ja he dut al despatx o Els papers ja els he dut al despatx?
Font Fitxes de l'Optimot
De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un [...]
85. Concordança del verb caldre o caler / cal reforços o calen reforços?
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, quan el subjecte del verb caldre (o caler) és plural, el verb també va en plural. Per exemple: Calen més cadires per al ball. Si voleu que funcioni, ens calen reforços. Ara bé, en nord-occidental, es produeix un cas excepcional: quan el subjecte va darrere del verb i és plural amb [...]
86. Es pot dir al temps que en català? / Com es diu al tiempo que en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple: L'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i [...]
87. 'seure', 'asseure' o 'asseure's'? / 'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?
Font Fitxes de l'Optimot
la llar de foc. Intentaven asseure el malalt a la llitera. I, finalment, el verb asseure's és pronominal i es fa servir en el sentit de 'començar a seure'. Per exemple: Asseu-te ara mateix, que comença l'espectacle! Si us asseieu en aquesta butaca no veureu res.  [...]
88. 'arrel de', 'a rel de' o 'arran de'?
Font Fitxes de l'Optimot
arran de L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple: Aquells ocells volen arran de terra. En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de. Per exemple: Vaig [...]
89. a nivell, en l'àmbit, en el terreny, en el camp
Font Fitxes de l'Optimot
terreny artístic (o en el camp de les arts). Altres maneres d'expressar el mateix sentit poden ser les següents: usar una preposició, una conjunció o un adverbi, com ara a, dins, en, entre, per a, com, com a... Per exemple: L'associacionisme veïnal és molt important als barris (i no A nivell de [...]
90. 'El nen no em menja bé' o 'El nen no menja bé'? / Datiu ètic o d'interès
Font Fitxes de l'Optimot
El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple: Últimament el nen no em menja bé. Vigileu, no fos cas que arrenqui a [...]
Pàgines  9 / 46 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>